divendres, 21 de desembre del 2007

Estimats amics,
Sembla ser que alguns membres de la nostra comunitat, amb la missió d'expandir la filosofia de vida amishiana, han establert nous vincles amb famílies d'arreu del món. Fruit d'una d'aquestes trobades, ens ha quedat un bell record de la seva estança amb els pagesos de la Laponia.....Tot un detall per part d'aquests membres de la nostra comunitat. Gràcies per deleitar-nos amb aquesta estampa (la pagina triga a carregar, però val la pena l'espera).

http://www.elfyourself.com/?id=1665287957

diumenge, 16 de desembre del 2007

Mira si es buena persona!!!

Aquí tenim una de les últimes instantànies
al germà Carlus el Gandulf.
La imatge mostra la nul·la activitat en el seu
més intern ecosistema.
El moment s’emmarca en les jornades de
protesta de la comunitat d'insectes que
rodegen la contrada, ja que una plaga de
desconeguts paràsits van decidir castigar la
gosadia de nostre germà Carlus, ja que
ensenyà sense miraments les seves cames
valorades per les pubilles de la zona amb el
corresponent alterament de les fèmines feres
que acompanyaren la jornada.
La marabunta va picar les extremitats del mestre fins a deixar-lo sense sang.
A hores d’ara encara va un cop per setmana a fer-se transfusions per
netejar la quantitat de verí que va intoxicar les blaves costes d'arteries i venes.

Descansi en pau, mestre de les cames caducifòlies.

QUÈ ENS ESTÀ PASSANT?


Eps, amish de la selva, això cada vegada va de malament en pitjor. A veure si fem alguna cosa, no?

D'entrada parlar a veure si per cap d'any fem algo a Ca l'Amish o no? Trobo que estaria be, tenim un equip de música de la hòstia i no tenim veïns que es queixin del volum. Mentre us ho penseu, aquí teniu una instantània de l'amish maquetista treballant en els plànols de la reforma de la nostra estimada i "picant" casa.

divendres, 19 d’octubre del 2007

DIARI D'UN AMISH CICLISTA

Be companys, aquí teniu la primera entrega de les peripècies viscudes durant el cap de setmana del pont de la hispanitat, aquell que no sentim com a nostre perquè sóm catalans, però que aprofitem per fer pont i disfrutar d'un cap de setmana una mica més llarg del normal.

L'AMISH SOBRE RODES



Avui ja he pogut penjar unes fotos de la rutilla del cap de setmana passat. M'agradaria penjar algun video, però pesen més i s'ha de tenir més paciència. Va animeu-vos, el cap de setmana de tots sants podriem pujar amb bicicletes i fer una excursioneta.

dimarts, 16 d’octubre del 2007

DIARI D'UN AMISH CICLISTA

Eps, amish de la contrada, això va començar amb molta força, però poc a poc va perdent embranzida. Com ja sabreu, el proppassat cap de setmana l'amish Yoyis de les pedres malignes va fer una rutilla en bici seguint la ruta del carrilet, antigues vies ferroviaries reconvertides en vies verdes per a ús i gaudiment dels amants de la natura (qui vulgui més informació que ho demani a l' AAF (Amish Amic del Ferrocarril).
Perquè us deleiteu amb l'experiència, us aniré penjant videos i fotos d'aquesta ruta molt fàcil de fer (és absolutament plana, bé, absolutament no, però quasi be) a veure si algun dia algun altre amish s'anima a fer-la amb mi.

Sentint-ho molt, però no sé que collons passa i no puc penjar ni videos ni fotos, així que ja ho faré un altre dia. Apa, a veure si rebifem aquest blog, aquest espai per la reflexió i per la germanor de la nostra comunitat.

divendres, 31 d’agost del 2007

Demano un dia de festa

L’estiu té nosequè, al menys per mi, que crea una melancolia estranya, una alegria de vegades subtil, de vegades eufòrica que em porta a una tristesa feliç, no se descriure-ho molt bé però és una barreja de sentiments forçats pel record crec.

Acostumo a recordar amb força fidelitat moments viscuts del passat, especialment els moments d’estiu. La veritat és que si em quedés atrapat en el temps (com la fantàstica pel·lícula del Bill Murray i la seva marmota), no m’importaria si el dia escollit fos en ple estiu, de vacances, de fa 16 anys o de fa tres, tant se val, però estiu... No se com es comptabilitza la felicitat, jo la mesuro en feliç i molt feliç i així com durant l'any acostumo a ser feliç (del 1 al 10 un sis o un set), quan arriba l'estiu soc molt feliç (un nou i mig) i cada estiu tinc més motius per estar-ne perquè cada temporada un té més moments per recordar... Sé que quan un recorda massa els moments passats es considera que la persona se sent gran, potser és així, no m’agrada sentir que em faig gran però en cap cas m'hi sento (d'edat al menys).


És potser per això que per aquesta època tinc aquestes sensacions contradictòries que provoca la melancolia, aquesta alegria trista provocada pels bons records i la bona companyia.

divendres, 3 d’agost del 2007

Bretolada del minimus!!!

Ondima,tu!!!

Quin reguitzell d'armonia i parsimonia regna en aquest blog tan familiar!!!

Avui tinc dia de poques idees i malestrugances vàries,només volia fer palesa la meva presència en aquesta,la nostra comunitat,deixant imprès el meu segell!!!Fa dies que ho volia fer però fins ara mateix no havia rebut la contrasenya per accedir a l'interior d'aquest món tan nou per a mi!!!Dono les gracies a l'amish Francesc Javier,que és qui ha fet possible que jo sigui aquí ara mateix!!!Tb,dono les gràcies al Mestre creador del blog i a la resta de participants,que amb les seves esbatzegades mantenen viva la nostra comunió!!!

També volia apuntar un petit succés curiós que va passar no fa massa i em va fer pensar en les nostres flagrants vetllades de falera literària!!!L'altre dia estava escoltant la ràdio i van començar a parlar de jocs de taula,que si el parxís,que si les cartes,que si el teto.....iep,no,del teto no que no en van parlar,ha estat un petit lapsus instantani!!!Doncs bé,van anar passant revista de les diferents maneres d'esbargir-se amb una colla d'amics després d'un sopar d'amishtat!!!Fins aquí tot molt normal,però de sobte van començar a parlar d'un joc molt distret que és diu "El diccionari"!!!Al principi em va fer gràcia perquè em venien a la memòria un seguit de records i de bons moments relacionats amb el joc en qüestió,però el punt clau va ser quan varen començar a posar paraules exemplars per a explicar la dinàmica del joc!!!A que no sabeu quina paraula va sortir?

XEFLIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIS!!!

Sisi,companys,em vaig quedar esparverat i amb un esglai al cor que una mica més i m'agafa una d'aquelles taquicàrdies que algún dels nostres amish ja ha viscut a la seva pròpia pell!!!

Bé,continuaria però el deure em crida!!!Salut a tots!!!

diumenge, 29 de juliol del 2007

Instants amish

Afegim dues instantànies amish ...


Després d'una llarga jornada escolpint les seves preuades pedretes del confort, Paul David Amish Bred Yoyis va caure en un profund somni que el va conduir a la seva infantesa... En aquell dolç somni va rememorar el dia en que sense adonar-se'n va convertir-se en un membre Amish. Tot va passar en una extranya circumstància... resulta que en poca estona els pels de les seves cames van anar pujant cos amunt fins arrenglarar-se metódicament en la barba que llueix avui en dia.
De fort temperament i cruixides memorables és un personatge estimat per la comunitat i respectat pels serpentuls de la zona.




Aquest llamantulaire és prou perillós quan du una càmara en les seves mans... Ell ha anat capturant algunes de les instantànies més desprestigiants pels membres de la comunitat...
En les próximes entregues podrem veure instantànies mai vistes... sempre acompanyades de les cróniques més llamantulaires. Esperant no malferir la sensibilitat dels membres Amish, fins la propera!!!

divendres, 27 de juliol del 2007

Missatge en una ampolla

La cosa ja funciona... que bé tenir amics de ploma afilada (absteniu-vos de segones interpretacions).
L'estiu ja ha arribat i, amb ell, les nits a la fresca, els dies de platja, els banys de sol saciats per una bona birra....Tots els colors i olors d'aquest període conformen un reguitzell de sensacions que ens situen en un dels millors períodes de l'any: LES VACANCES.
Com a bon Amish espero que la comunitat continui beneficiant-se durant aquest període, del be tan preuat que suposa el nostre reducte de pau i harmonia, i els aplecs continuin fructificant i conduint-nos en la nostra assímptota cap a la felicitat comuna.

Carles

Llamantulada general!!

Bona sera

Com a membre de la comunitat amish, vull fer palés la meva visita al blog de la familia domingaire que representem. No gens menys vull afegir que la nostra capacitat per desmarcar-nos de la opulència tecnològica a cedit a l'evidència de les ventatges de la comunicació virtual.
Espero que això no marqui un precedent en la vida contemplativa que ens ha unit fins ara.

Efusivament us envio una llamantulada on més us cogui i una serpentul per cadescú dels membres de la comunitat.

Xavi

diumenge, 22 de juliol del 2007

Bon jour

Eps amics!

Comença l'aventura virtual de tots plegats i més...disfruteu i col·laboreu!