divendres, 31 d’agost del 2007

Demano un dia de festa

L’estiu té nosequè, al menys per mi, que crea una melancolia estranya, una alegria de vegades subtil, de vegades eufòrica que em porta a una tristesa feliç, no se descriure-ho molt bé però és una barreja de sentiments forçats pel record crec.

Acostumo a recordar amb força fidelitat moments viscuts del passat, especialment els moments d’estiu. La veritat és que si em quedés atrapat en el temps (com la fantàstica pel·lícula del Bill Murray i la seva marmota), no m’importaria si el dia escollit fos en ple estiu, de vacances, de fa 16 anys o de fa tres, tant se val, però estiu... No se com es comptabilitza la felicitat, jo la mesuro en feliç i molt feliç i així com durant l'any acostumo a ser feliç (del 1 al 10 un sis o un set), quan arriba l'estiu soc molt feliç (un nou i mig) i cada estiu tinc més motius per estar-ne perquè cada temporada un té més moments per recordar... Sé que quan un recorda massa els moments passats es considera que la persona se sent gran, potser és així, no m’agrada sentir que em faig gran però en cap cas m'hi sento (d'edat al menys).


És potser per això que per aquesta època tinc aquestes sensacions contradictòries que provoca la melancolia, aquesta alegria trista provocada pels bons records i la bona companyia.

divendres, 3 d’agost del 2007

Bretolada del minimus!!!

Ondima,tu!!!

Quin reguitzell d'armonia i parsimonia regna en aquest blog tan familiar!!!

Avui tinc dia de poques idees i malestrugances vàries,només volia fer palesa la meva presència en aquesta,la nostra comunitat,deixant imprès el meu segell!!!Fa dies que ho volia fer però fins ara mateix no havia rebut la contrasenya per accedir a l'interior d'aquest món tan nou per a mi!!!Dono les gracies a l'amish Francesc Javier,que és qui ha fet possible que jo sigui aquí ara mateix!!!Tb,dono les gràcies al Mestre creador del blog i a la resta de participants,que amb les seves esbatzegades mantenen viva la nostra comunió!!!

També volia apuntar un petit succés curiós que va passar no fa massa i em va fer pensar en les nostres flagrants vetllades de falera literària!!!L'altre dia estava escoltant la ràdio i van començar a parlar de jocs de taula,que si el parxís,que si les cartes,que si el teto.....iep,no,del teto no que no en van parlar,ha estat un petit lapsus instantani!!!Doncs bé,van anar passant revista de les diferents maneres d'esbargir-se amb una colla d'amics després d'un sopar d'amishtat!!!Fins aquí tot molt normal,però de sobte van començar a parlar d'un joc molt distret que és diu "El diccionari"!!!Al principi em va fer gràcia perquè em venien a la memòria un seguit de records i de bons moments relacionats amb el joc en qüestió,però el punt clau va ser quan varen començar a posar paraules exemplars per a explicar la dinàmica del joc!!!A que no sabeu quina paraula va sortir?

XEFLIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIS!!!

Sisi,companys,em vaig quedar esparverat i amb un esglai al cor que una mica més i m'agafa una d'aquelles taquicàrdies que algún dels nostres amish ja ha viscut a la seva pròpia pell!!!

Bé,continuaria però el deure em crida!!!Salut a tots!!!