DIARI D'UN AMISH CICLISTA

Eps, amish de la contrada, això va començar amb molta força, però poc a poc va perdent embranzida. Com ja sabreu, el proppassat cap de setmana l'amish Yoyis de les pedres malignes va fer una rutilla en bici seguint la ruta del carrilet, antigues vies ferroviaries reconvertides en vies verdes per a ús i gaudiment dels amants de la natura (qui vulgui més informació que ho demani a l' AAF (Amish Amic del Ferrocarril).
Perquè us deleiteu amb l'experiència, us aniré penjant videos i fotos d'aquesta ruta molt fàcil de fer (és absolutament plana, bé, absolutament no, però quasi be) a veure si algun dia algun altre amish s'anima a fer-la amb mi.

Sentint-ho molt, però no sé que collons passa i no puc penjar ni videos ni fotos, així que ja ho faré un altre dia. Apa, a veure si rebifem aquest blog, aquest espai per la reflexió i per la germanor de la nostra comunitat.

Demano un dia de festa

L’estiu té nosequè, al menys per mi, que crea una melancolia estranya, una alegria de vegades subtil, de vegades eufòrica que em porta a una tristesa feliç, no se descriure-ho molt bé però és una barreja de sentiments forçats pel record crec.

Acostumo a recordar amb força fidelitat moments viscuts del passat, especialment els moments d’estiu. La veritat és que si em quedés atrapat en el temps (com la fantàstica pel·lícula del Bill Murray i la seva marmota), no m’importaria si el dia escollit fos en ple estiu, de vacances, de fa 16 anys o de fa tres, tant se val, però estiu... No se com es comptabilitza la felicitat, jo la mesuro en feliç i molt feliç i així com durant l'any acostumo a ser feliç (del 1 al 10 un sis o un set), quan arriba l'estiu soc molt feliç (un nou i mig) i cada estiu tinc més motius per estar-ne perquè cada temporada un té més moments per recordar... Sé que quan un recorda massa els moments passats es considera que la persona se sent gran, potser és així, no m’agrada sentir que em faig gran però en cap cas m'hi sento (d'edat al menys).

És potser per això que per aquesta època tinc aquestes sensacions contradictòries que provoca la melancolia, aquesta alegria trista provocada pels bons records i la bona companyia.

Bretolada del minimus!!!

Ondima,tu!!!

Quin reguitzell d'armonia i parsimonia regna en aquest blog tan familiar!!!

Avui tinc dia de poques idees i malestrugances vàries,només volia fer palesa la meva presència en aquesta,la nostra comunitat,deixant imprès el meu segell!!!Fa dies que ho volia fer però fins ara mateix no havia rebut la contrasenya per accedir a l'interior d'aquest món tan nou per a mi!!!Dono les gracies a l'amish Francesc Javier,que és qui ha fet possible que jo sigui aquí ara mateix!!!Tb,dono les gràcies al Mestre creador del blog i a la resta de participants,que amb les seves esbatzegades mantenen viva la nostra comunió!!!

També volia apuntar un petit succés curiós que va passar no fa massa i em va fer pensar en les nostres flagrants vetllades de falera literària!!!L'altre dia estava escoltant la ràdio i van començar a parlar de jocs de taula,que si el parxís,que si les cartes,que si el teto.....iep,no,del teto no que no en van parlar,ha estat un petit lapsus instantani!!!Doncs bé,van anar passant revista de les diferents maneres d'esbargir-se amb una colla d'amics després d'un sopar d'amishtat!!!Fins aquí tot molt normal,però de sobte van començar a parlar d'un joc molt distret que és diu "El diccionari"!!!Al principi em va fer gràcia perquè em venien a la memòria un seguit de records i de bons moments relacionats amb el joc en qüestió,però el punt clau va ser quan varen començar a posar paraules exemplars per a explicar la dinàmica del joc!!!A que no sabeu quina paraula va sortir?

XEFLIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIS!!!

Sisi,companys,em vaig quedar esparverat i amb un esglai al cor que una mica més i m'agafa una d'aquelles taquicàrdies que algún dels nostres amish ja ha viscut a la seva pròpia pell!!!

Bé,continuaria però el deure em crida!!!Salut a tots!!!

Instants amish

Afegim dues instantànies amish ...


Després d'una llarga jornada escolpint les seves preuades pedretes del confort, Paul David Amish Bred Yoyis va caure en un profund somni que el va conduir a la seva infantesa... En aquell dolç somni va rememorar el dia en que sense adonar-se'n va convertir-se en un membre Amish. Tot va passar en una extranya circumstància... resulta que en poca estona els pels de les seves cames van anar pujant cos amunt fins arrenglarar-se metódicament en la barba que llueix avui en dia.
De fort temperament i cruixides memorables és un personatge estimat per la comunitat i respectat pels serpentuls de la zona.




Aquest llamantulaire és prou perillós quan du una càmara en les seves mans... Ell ha anat capturant algunes de les instantànies més desprestigiants pels membres de la comunitat...
En les próximes entregues podrem veure instantànies mai vistes... sempre acompanyades de les cróniques més llamantulaires. Esperant no malferir la sensibilitat dels membres Amish, fins la propera!!!

Missatge en una ampolla

La cosa ja funciona... que bé tenir amics de ploma afilada (absteniu-vos de segones interpretacions).
L'estiu ja ha arribat i, amb ell, les nits a la fresca, els dies de platja, els banys de sol saciats per una bona birra....Tots els colors i olors d'aquest període conformen un reguitzell de sensacions que ens situen en un dels millors períodes de l'any: LES VACANCES.
Com a bon Amish espero que la comunitat continui beneficiant-se durant aquest període, del be tan preuat que suposa el nostre reducte de pau i harmonia, i els aplecs continuin fructificant i conduint-nos en la nostra assímptota cap a la felicitat comuna.

Carles

Llamantulada general!!

Bona sera

Com a membre de la comunitat amish, vull fer palés la meva visita al blog de la familia domingaire que representem. No gens menys vull afegir que la nostra capacitat per desmarcar-nos de la opulència tecnològica a cedit a l'evidència de les ventatges de la comunicació virtual.
Espero que això no marqui un precedent en la vida contemplativa que ens ha unit fins ara.

Efusivament us envio una llamantulada on més us cogui i una serpentul per cadescú dels membres de la comunitat.

Xavi

Bon jour

Eps amics!

Comença l'aventura virtual de tots plegats i més...disfruteu i col·laboreu!